Resistència
L
R = ρ · ----
S
On "R" és la resistència del conductor (mesurada en Ohms (Ω)), "ρ" és la resistivitat (en Ohms per metres (Ω · m)), "L" és la longitud del conductor (en metres (m)) i "S" és la secció del conductor (en metres quedrats (m²)).
Intensitat
Intensitat
Q
I = ------
t
On "I" és l'intensitat de corrent (en Amperes (A)), "Q" és la quantitat de càrrega que travessa la secció d'un conductor (en Coulombs (C)) i "t" és temps (en segons (s)).
Q
I = ------
t
On "I" és l'intensitat de corrent (en Amperes (A)), "Q" és la quantitat de càrrega que travessa la secció d'un conductor (en Coulombs (C)) i "t" és temps (en segons (s)).
Llei de Coulomb
Llei de Coulomb
Q · q
F = K · ---------
d²
On "F" és el valor de la força d'atracció o repulsio (en Newtons (N)), "Q" és el valor d'una càrrega, sense signe (en Coulombs (C)), "q" és el valor de l'altra càrrega, sense signe (en Newtons (N)) i "d" és la distància que separa les càrregues (en metres (m)) i "K" és la constant de Coulomb (que val 9 · 10 ⁹ N · m² · C ¯²).
Q · q
F = K · ---------
d²
On "F" és el valor de la força d'atracció o repulsio (en Newtons (N)), "Q" és el valor d'una càrrega, sense signe (en Coulombs (C)), "q" és el valor de l'altra càrrega, sense signe (en Newtons (N)) i "d" és la distància que separa les càrregues (en metres (m)) i "K" és la constant de Coulomb (que val 9 · 10 ⁹ N · m² · C ¯²).
Llei de Lavoisier
Llei de Lavoisier
La massa de les substàncies presents al començament d'una reacció és la mateixa massa de les subtàncies presents al final d'aquesta reacció.
La massa de les substàncies presents al començament d'una reacció és la mateixa massa de les subtàncies presents al final d'aquesta reacció.
Llei general dels gasos
Llei general dels gasos
P₁ · V₁ P₂ · V₂
------- = ----------
T₁ T₂
On "P₁" és la pressió inicial (en atmosferes (atm)), "V₁" és el volum inicial (en centimetres cúbics (cm³)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "P₂" és la pressió final (en atmosferes (atm)), "V₂" és el volum final (en centimetres cúbics (cm³)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
P₁ · V₁ P₂ · V₂
------- = ----------
T₁ T₂
On "P₁" és la pressió inicial (en atmosferes (atm)), "V₁" és el volum inicial (en centimetres cúbics (cm³)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "P₂" és la pressió final (en atmosferes (atm)), "V₂" és el volum final (en centimetres cúbics (cm³)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Lleis de Charles i Gay-Lussac
Lleis de Charles i Gay-Lussac
Primera llei
V₁ V₂
---- = ----
T₁ T₂
On "V₁" és el volum inicial (en centimetres cúbics (cm³)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "V₂" és el volum final (en centimetres cúbics (cm³)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Segona llei
P₁ P₂
---- = ----
T ₁ T₂
On "P₁" és la pressió inicial (en atmosferes (atm)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "P₂" és la pressió final (en atmosferes (atm)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Primera llei
V₁ V₂
---- = ----
T₁ T₂
On "V₁" és el volum inicial (en centimetres cúbics (cm³)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "V₂" és el volum final (en centimetres cúbics (cm³)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Segona llei
P₁ P₂
---- = ----
T ₁ T₂
On "P₁" és la pressió inicial (en atmosferes (atm)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "P₂" és la pressió final (en atmosferes (atm)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Llei de Boyle-Mariotte
Llei de Boyle-Mariotte
P₁ · V₁ = P₂ · V₂
On "P₁" és és la pressió inicial (en atmosfères (atm)), "V₁" és el volum que ocupa el gas inicilment (en centimetres cúbics (cm³)), "P₂" és és la pressió final (en atmosfères (atm)) i "V₂" és el volum que ocupa el gas al final (en centimetres cúbics (cm³)).
P₁ · V₁ = P₂ · V₂
On "P₁" és és la pressió inicial (en atmosfères (atm)), "V₁" és el volum que ocupa el gas inicilment (en centimetres cúbics (cm³)), "P₂" és és la pressió final (en atmosfères (atm)) i "V₂" és el volum que ocupa el gas al final (en centimetres cúbics (cm³)).
Sinus, cosinus i tangent
LES FÓRMULES AQUÍ EXPLICADES NOMÉS SERVEIXEN PELS ANGLES AGUTS D'UN TRIANGLE RECTANGLE!!!
Sinus (sin)
costat oposat
sin A = --------------
hipotensua
a b
En el dibuix de la dreta seria: sin A= -- i també es compliria: sinB = --
c c
Cosinus (cos)
cos A = ---------------
hipotensua
Cal pensar, que un angle agut d'un triangle rectangle, només té un costat contigu (també anomenat costat adjacent). L'angle "B" té el costat "a" i l'angle "A" té el costat "b" , l'altre costat que forma l'angle agut ("c") és la hipotensua.
b a
En el dibuix de la dreta seria: cos A = -- o bé: cos B = ---
c c
Tangent (tan)
costat oposat
tanA = --------------
costat adjacent
a b
Al dibuix de la dreta seria: tan A = --- o bé: tanB = ---
b a
Relacions entre sinus, cosinus i tangents
· sinA = cosB
· cos A = sin B
1
· tanA= ---
tanB
Període orbital
Període orbital
2 · π · r
T=----------
Vorbital
On "T" és el període orbital (segons el SI en metres per segon (m/s), encara que moltes vegades es diu: "Tal planeta dóna una volta completa a tal altre en tants dies o hores"), "r" és la longitud de l'òrbita (en metres (m)) i "Vorbital" és la velocitat orbital (en metres per segon (m/s)).
2 · π · r
T=----------
Vorbital
On "T" és el període orbital (segons el SI en metres per segon (m/s), encara que moltes vegades es diu: "Tal planeta dóna una volta completa a tal altre en tants dies o hores"), "r" és la longitud de l'òrbita (en metres (m)) i "Vorbital" és la velocitat orbital (en metres per segon (m/s)).
Velocitat orbital
Velocitat orbital
_______
Mp
Vorbital = √ G · ----------
d
On "Vorbital" és igual a la velocitat orbital (en metres per segon (m/s)), "G" és la constant de gravitació universal (6.67 · 10 -11 ), "Mp" és la massa del planeta (en kilograms (Kg)) i "d" és la distància del centre del planeta al centre del cos que se'n vol saber la velocitat orbital (en metres (m)).
Aquesta fórmula serviex tant per calcular velocitats orbitals de satèl·lits naturals (com la Lluna) o artificials (com el Meteosat).
_______
Mp
Vorbital = √ G · ----------
d
On "Vorbital" és igual a la velocitat orbital (en metres per segon (m/s)), "G" és la constant de gravitació universal (6.67 · 10 -11 ), "Mp" és la massa del planeta (en kilograms (Kg)) i "d" és la distància del centre del planeta al centre del cos que se'n vol saber la velocitat orbital (en metres (m)).
Aquesta fórmula serviex tant per calcular velocitats orbitals de satèl·lits naturals (com la Lluna) o artificials (com el Meteosat).
Període d'oscil·lació d'un pèndol
Període d'oscil·lació d'un pèndol
___
L
T = 2 · π · √ ----
g
On "T" és el període d'oscil·lació del pèndol (en segons (s)), "π" és el nombre pi (3.1415926...), "L" és la longitud del fil del qual penja la massa del pèndol i "g" és l'acceleració de la gravetat (en metres per segon al quadrat (m/s²)). A la Terra, aquesta acceleració és de 9.8 m/s².
En aquest cas, considerem nula la fricció.
___
L
T = 2 · π · √ ----
g
On "T" és el període d'oscil·lació del pèndol (en segons (s)), "π" és el nombre pi (3.1415926...), "L" és la longitud del fil del qual penja la massa del pèndol i "g" és l'acceleració de la gravetat (en metres per segon al quadrat (m/s²)). A la Terra, aquesta acceleració és de 9.8 m/s².
En aquest cas, considerem nula la fricció.
Velocitat d'una ona
Velocitat d'una ona
λ
v = --
T
v = λ · f
Les dues fórmules són el mateix, però el seu ús depèn si ens donen el període "T" (en segons (s)) o bé la freqúència "f" (en Hertzs (Hz)). "λ" sempre és igual a la longitud d'ona (expressada en metres (m)) i "v" és la velocitat de l'ona (en metres per segon (m/s)).
λ
v = --
T
v = λ · f
Les dues fórmules són el mateix, però el seu ús depèn si ens donen el període "T" (en segons (s)) o bé la freqúència "f" (en Hertzs (Hz)). "λ" sempre és igual a la longitud d'ona (expressada en metres (m)) i "v" és la velocitat de l'ona (en metres per segon (m/s)).
Velocitat de propagació d'una ona
Velocitat de propagació d'una ona
c = λ · f
Això ens porta a deduir que:
c = λ · f
Això ens porta a deduir que:
c
λ = --
f
En tots els casos, "c" és la velocitat de propagació de l'ona (segons el SI, en metres per segon (m/s)) , "λ" és la longitud d'ona (en metres (m)) i "f" és freqüència (en Hertzs (Hz)).
Principi d'Arquimedes
Principi d'Arquimedes
Un cos insoluble sumbergit en un fluid (aigua, líquid o gas) en repòs rep una força en sentit cap a dalt (empenyiment) igual al pes del volum del fluid que desallotja.
Un cos insoluble sumbergit en un fluid (aigua, líquid o gas) en repòs rep una força en sentit cap a dalt (empenyiment) igual al pes del volum del fluid que desallotja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)