_
ā = a
_
On "a" és el valor d'una variable binària i "ā " el valor de la variable negada dues vegades.
Producte binari
Producte binari
Primer cas
a · 0 = 0
On "a" és el valor d'una variable binària.
Segon cas
a · a = a
On "a" és el valor d'una variable binària.
Tercer cas
a · 1 = a
On "a" és el valor d'una variable binària.
Quart cas
_
a · a = 0
_
On "a" és el valor d'una variable binària i "a" el valor de oposat a "a".
Per tant, deduïm que:
0 · 0 = 0
0 · 1 = 0
1· 0 = 0
1 · 1 = 1
Primer cas
a · 0 = 0
On "a" és el valor d'una variable binària.
Segon cas
a · a = a
On "a" és el valor d'una variable binària.
Tercer cas
a · 1 = a
On "a" és el valor d'una variable binària.
Quart cas
_
a · a = 0
_
On "a" és el valor d'una variable binària i "a" el valor de oposat a "a".
Per tant, deduïm que:
0 · 0 = 0
0 · 1 = 0
1· 0 = 0
1 · 1 = 1
Suma binària
Suma binària
Primer cas
a + 0 = a
On "a" és una variable binària, sempre la mateixa.
Segon cas
a + 1 = 1
On "a" és una variable binària, sempre la mateixa.
Tercer cas
a + a = a
On "a" és una variable binària, sempre la mateixa.
Quart cas
_
a + a = 1
_
On "a" és una variable binària, i "a" el seu valor oposat.
Per tant, deduïm que
0 + 0 = 0
0 + 1 = 1
1 + 0 = 1
1 + 1 = 1
Primer cas
a + 0 = a
On "a" és una variable binària, sempre la mateixa.
Segon cas
a + 1 = 1
On "a" és una variable binària, sempre la mateixa.
Tercer cas
a + a = a
On "a" és una variable binària, sempre la mateixa.
Quart cas
_
a + a = 1
_
On "a" és una variable binària, i "a" el seu valor oposat.
Per tant, deduïm que
0 + 0 = 0
0 + 1 = 1
1 + 0 = 1
1 + 1 = 1
Teorema del cosinus
Teorema del cosinus
a² = b² + c² - 2 · b · c · cos A
On "a" és la longitud del costat "a" (en centimetres (cm)), "b" és la longitud del costat "b" (en centimetres (cm)), "c" és la longitud del costat "c" (en centimetres (cm)), "cosA" és el cosinus de l'angle oposat al costat "a" (en graus (º)).
Aquesta fórmula serveix per qualsevol triangle, encara que no sigui rectangle.
a² = b² + c² - 2 · b · c · cos A
On "a" és la longitud del costat "a" (en centimetres (cm)), "b" és la longitud del costat "b" (en centimetres (cm)), "c" és la longitud del costat "c" (en centimetres (cm)), "cosA" és el cosinus de l'angle oposat al costat "a" (en graus (º)).
Aquesta fórmula serveix per qualsevol triangle, encara que no sigui rectangle.
Teorema del sinus
Teorema del sinus
a b c
-------- = -------- = ------------
sin A sin B sin C
On "a" és la longitud del costat "a" (en centimetres (cm)), "b" és la longitud del costat "b" (en centimetres (cm)), "c" és la longitud del costat "c" (en centimetres (cm)), "sinA" és l'angle oposat al costat "a" (en graus (º)), "sinB" és l'angle oposat al costat "b" (en graus (º)) i "sinC" és l'angle oposat al costat "c" (en graus (º)).
Aquesta fórmula serveix per qualsevol triangle, encara que no sigui rectangle.
a b c
-------- = -------- = ------------
sin A sin B sin C
On "a" és la longitud del costat "a" (en centimetres (cm)), "b" és la longitud del costat "b" (en centimetres (cm)), "c" és la longitud del costat "c" (en centimetres (cm)), "sinA" és l'angle oposat al costat "a" (en graus (º)), "sinB" és l'angle oposat al costat "b" (en graus (º)) i "sinC" és l'angle oposat al costat "c" (en graus (º)).
Aquesta fórmula serveix per qualsevol triangle, encara que no sigui rectangle.
Llei de Laplace
Llei de Laplace
Número de casos favorables
P (A) = -----------------------------------
Número de casos possibles
On "P(A)" és la probabilitat de que passi el succés A.
Número de casos favorables
P (A) = -----------------------------------
Número de casos possibles
On "P(A)" és la probabilitat de que passi el succés A.
Propietat fonamental de la trigonometria
Propietat fonamental de la trigonometria
sin ² α + cos ²α = 1
On "sin" vol dir sinus i "cos" vol dir cosinus.
sin ² α + cos ²α = 1
On "sin" vol dir sinus i "cos" vol dir cosinus.
Resistència
Resistència
L
R = ρ · ----
S
On "R" és la resistència del conductor (mesurada en Ohms (Ω)), "ρ" és la resistivitat (en Ohms per metres (Ω · m)), "L" és la longitud del conductor (en metres (m)) i "S" és la secció del conductor (en metres quedrats (m²)).
L
R = ρ · ----
S
On "R" és la resistència del conductor (mesurada en Ohms (Ω)), "ρ" és la resistivitat (en Ohms per metres (Ω · m)), "L" és la longitud del conductor (en metres (m)) i "S" és la secció del conductor (en metres quedrats (m²)).
Intensitat
Intensitat
Q
I = ------
t
On "I" és l'intensitat de corrent (en Amperes (A)), "Q" és la quantitat de càrrega que travessa la secció d'un conductor (en Coulombs (C)) i "t" és temps (en segons (s)).
Q
I = ------
t
On "I" és l'intensitat de corrent (en Amperes (A)), "Q" és la quantitat de càrrega que travessa la secció d'un conductor (en Coulombs (C)) i "t" és temps (en segons (s)).
Llei de Coulomb
Llei de Coulomb
Q · q
F = K · ---------
d²
On "F" és el valor de la força d'atracció o repulsio (en Newtons (N)), "Q" és el valor d'una càrrega, sense signe (en Coulombs (C)), "q" és el valor de l'altra càrrega, sense signe (en Newtons (N)) i "d" és la distància que separa les càrregues (en metres (m)) i "K" és la constant de Coulomb (que val 9 · 10 ⁹ N · m² · C ¯²).
Q · q
F = K · ---------
d²
On "F" és el valor de la força d'atracció o repulsio (en Newtons (N)), "Q" és el valor d'una càrrega, sense signe (en Coulombs (C)), "q" és el valor de l'altra càrrega, sense signe (en Newtons (N)) i "d" és la distància que separa les càrregues (en metres (m)) i "K" és la constant de Coulomb (que val 9 · 10 ⁹ N · m² · C ¯²).
Llei de Lavoisier
Llei de Lavoisier
La massa de les substàncies presents al començament d'una reacció és la mateixa massa de les subtàncies presents al final d'aquesta reacció.
La massa de les substàncies presents al començament d'una reacció és la mateixa massa de les subtàncies presents al final d'aquesta reacció.
Llei general dels gasos
Llei general dels gasos
P₁ · V₁ P₂ · V₂
------- = ----------
T₁ T₂
On "P₁" és la pressió inicial (en atmosferes (atm)), "V₁" és el volum inicial (en centimetres cúbics (cm³)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "P₂" és la pressió final (en atmosferes (atm)), "V₂" és el volum final (en centimetres cúbics (cm³)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
P₁ · V₁ P₂ · V₂
------- = ----------
T₁ T₂
On "P₁" és la pressió inicial (en atmosferes (atm)), "V₁" és el volum inicial (en centimetres cúbics (cm³)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "P₂" és la pressió final (en atmosferes (atm)), "V₂" és el volum final (en centimetres cúbics (cm³)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Lleis de Charles i Gay-Lussac
Lleis de Charles i Gay-Lussac
Primera llei
V₁ V₂
---- = ----
T₁ T₂
On "V₁" és el volum inicial (en centimetres cúbics (cm³)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "V₂" és el volum final (en centimetres cúbics (cm³)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Segona llei
P₁ P₂
---- = ----
T ₁ T₂
On "P₁" és la pressió inicial (en atmosferes (atm)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "P₂" és la pressió final (en atmosferes (atm)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Primera llei
V₁ V₂
---- = ----
T₁ T₂
On "V₁" és el volum inicial (en centimetres cúbics (cm³)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "V₂" és el volum final (en centimetres cúbics (cm³)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Segona llei
P₁ P₂
---- = ----
T ₁ T₂
On "P₁" és la pressió inicial (en atmosferes (atm)), "T₁" és la temperatura inicial (en Kelvins (K)), "P₂" és la pressió final (en atmosferes (atm)) i "T₂" és la temperatura final (en Kelvins (K)).
Llei de Boyle-Mariotte
Llei de Boyle-Mariotte
P₁ · V₁ = P₂ · V₂
On "P₁" és és la pressió inicial (en atmosfères (atm)), "V₁" és el volum que ocupa el gas inicilment (en centimetres cúbics (cm³)), "P₂" és és la pressió final (en atmosfères (atm)) i "V₂" és el volum que ocupa el gas al final (en centimetres cúbics (cm³)).
P₁ · V₁ = P₂ · V₂
On "P₁" és és la pressió inicial (en atmosfères (atm)), "V₁" és el volum que ocupa el gas inicilment (en centimetres cúbics (cm³)), "P₂" és és la pressió final (en atmosfères (atm)) i "V₂" és el volum que ocupa el gas al final (en centimetres cúbics (cm³)).
Sinus, cosinus i tangent
LES FÓRMULES AQUÍ EXPLICADES NOMÉS SERVEIXEN PELS ANGLES AGUTS D'UN TRIANGLE RECTANGLE!!!
Sinus (sin)
costat oposat
sin A = --------------
hipotensua
a b
En el dibuix de la dreta seria: sin A= -- i també es compliria: sinB = --
c c
Cosinus (cos)
cos A = ---------------
hipotensua
Cal pensar, que un angle agut d'un triangle rectangle, només té un costat contigu (també anomenat costat adjacent). L'angle "B" té el costat "a" i l'angle "A" té el costat "b" , l'altre costat que forma l'angle agut ("c") és la hipotensua.
b a
En el dibuix de la dreta seria: cos A = -- o bé: cos B = ---
c c
Tangent (tan)
costat oposat
tanA = --------------
costat adjacent
a b
Al dibuix de la dreta seria: tan A = --- o bé: tanB = ---
b a
Relacions entre sinus, cosinus i tangents
· sinA = cosB
· cos A = sin B
1
· tanA= ---
tanB
Període orbital
Període orbital
2 · π · r
T=----------
Vorbital
On "T" és el període orbital (segons el SI en metres per segon (m/s), encara que moltes vegades es diu: "Tal planeta dóna una volta completa a tal altre en tants dies o hores"), "r" és la longitud de l'òrbita (en metres (m)) i "Vorbital" és la velocitat orbital (en metres per segon (m/s)).
2 · π · r
T=----------
Vorbital
On "T" és el període orbital (segons el SI en metres per segon (m/s), encara que moltes vegades es diu: "Tal planeta dóna una volta completa a tal altre en tants dies o hores"), "r" és la longitud de l'òrbita (en metres (m)) i "Vorbital" és la velocitat orbital (en metres per segon (m/s)).
Velocitat orbital
Velocitat orbital
_______
Mp
Vorbital = √ G · ----------
d
On "Vorbital" és igual a la velocitat orbital (en metres per segon (m/s)), "G" és la constant de gravitació universal (6.67 · 10 -11 ), "Mp" és la massa del planeta (en kilograms (Kg)) i "d" és la distància del centre del planeta al centre del cos que se'n vol saber la velocitat orbital (en metres (m)).
Aquesta fórmula serviex tant per calcular velocitats orbitals de satèl·lits naturals (com la Lluna) o artificials (com el Meteosat).
_______
Mp
Vorbital = √ G · ----------
d
On "Vorbital" és igual a la velocitat orbital (en metres per segon (m/s)), "G" és la constant de gravitació universal (6.67 · 10 -11 ), "Mp" és la massa del planeta (en kilograms (Kg)) i "d" és la distància del centre del planeta al centre del cos que se'n vol saber la velocitat orbital (en metres (m)).
Aquesta fórmula serviex tant per calcular velocitats orbitals de satèl·lits naturals (com la Lluna) o artificials (com el Meteosat).
Període d'oscil·lació d'un pèndol
Període d'oscil·lació d'un pèndol
___
L
T = 2 · π · √ ----
g
On "T" és el període d'oscil·lació del pèndol (en segons (s)), "π" és el nombre pi (3.1415926...), "L" és la longitud del fil del qual penja la massa del pèndol i "g" és l'acceleració de la gravetat (en metres per segon al quadrat (m/s²)). A la Terra, aquesta acceleració és de 9.8 m/s².
En aquest cas, considerem nula la fricció.
___
L
T = 2 · π · √ ----
g
On "T" és el període d'oscil·lació del pèndol (en segons (s)), "π" és el nombre pi (3.1415926...), "L" és la longitud del fil del qual penja la massa del pèndol i "g" és l'acceleració de la gravetat (en metres per segon al quadrat (m/s²)). A la Terra, aquesta acceleració és de 9.8 m/s².
En aquest cas, considerem nula la fricció.
Velocitat d'una ona
Velocitat d'una ona
λ
v = --
T
v = λ · f
Les dues fórmules són el mateix, però el seu ús depèn si ens donen el període "T" (en segons (s)) o bé la freqúència "f" (en Hertzs (Hz)). "λ" sempre és igual a la longitud d'ona (expressada en metres (m)) i "v" és la velocitat de l'ona (en metres per segon (m/s)).
λ
v = --
T
v = λ · f
Les dues fórmules són el mateix, però el seu ús depèn si ens donen el període "T" (en segons (s)) o bé la freqúència "f" (en Hertzs (Hz)). "λ" sempre és igual a la longitud d'ona (expressada en metres (m)) i "v" és la velocitat de l'ona (en metres per segon (m/s)).
Velocitat de propagació d'una ona
Velocitat de propagació d'una ona
c = λ · f
Això ens porta a deduir que:
c = λ · f
Això ens porta a deduir que:
c
λ = --
f
En tots els casos, "c" és la velocitat de propagació de l'ona (segons el SI, en metres per segon (m/s)) , "λ" és la longitud d'ona (en metres (m)) i "f" és freqüència (en Hertzs (Hz)).
Principi d'Arquimedes
Principi d'Arquimedes
Un cos insoluble sumbergit en un fluid (aigua, líquid o gas) en repòs rep una força en sentit cap a dalt (empenyiment) igual al pes del volum del fluid que desallotja.
Un cos insoluble sumbergit en un fluid (aigua, líquid o gas) en repòs rep una força en sentit cap a dalt (empenyiment) igual al pes del volum del fluid que desallotja.
Valor eficaç
Valor eficaç (Vef)
Vmàx
Vef = ---------
√ 2
On "Vef" és el valor eficaç (en Volts (V)) i "Vmàx" és el valor màxim (també en Volts (V)).
Vmàx
Vef = ---------
√ 2
On "Vef" és el valor eficaç (en Volts (V)) i "Vmàx" és el valor màxim (també en Volts (V)).
Perídoe
Perídoe
1
T= ---
f
On "T" és el període (mesurat en segons (s)) i "f" és la freqüència (en Hertzs (Hz)).
1
T= ---
f
On "T" és el període (mesurat en segons (s)) i "f" és la freqüència (en Hertzs (Hz)).
Energia potencial elàstica
Energia potencial elàstica
1
Ep = -- · k · d²
2
On "Ep" és energia potencial elàstica (en Joules (J)), "k" és la constant de proporcionalitat (segons la llei de Hooke) i "d" és l'allargament de la molla (en metres (m)).
Energia cinètica
Energia cinètica
1
Ec = -- · m · v²
2
On "Ec" és energia cinètica (en Joules (J)), "m" és la massa del cos (en kilograms (Kg)) i "v" és la velocitat (en metres per segon).
1
Ec = -- · m · v²
2
On "Ec" és energia cinètica (en Joules (J)), "m" és la massa del cos (en kilograms (Kg)) i "v" és la velocitat (en metres per segon).
Freqüència
Freqüència
1
f = ---
T
On "f" és la freqüència (en Hertzs (Hz)) i "T" és el període (mesurat en segons (s)).
1
f = ---
T
On "f" és la freqüència (en Hertzs (Hz)) i "T" és el període (mesurat en segons (s)).
Densitat
Densitat
m
d = ---
V
o bé
m = V · d
o també
m
V= ---
d
En tots els casos, "d" és la densitat d'aquest cos (en kilograms per metre cúbic (kg/m³)) "V" és volum (en metres cúbic (m³)) i "m" és la massa del cos (en kilograms (Kg)).
m
d = ---
V
o bé
m = V · d
o també
m
V= ---
d
En tots els casos, "d" és la densitat d'aquest cos (en kilograms per metre cúbic (kg/m³)) "V" és volum (en metres cúbic (m³)) i "m" és la massa del cos (en kilograms (Kg)).
Llei de gravitació universal
Llei de gravitació universal
m ₁ · m ₂
F = G · ---------
d²
On "F" és el mòdul de la força resultant (la força amb que s'atrauen els dos cossos) mesurada en Newtons (N), "G" és la constant de gravitació universal (equivalent a 6.67 · 10 ¯¹¹ N · m² / Kg ²), " m ₁" és la massa del primer cos (en Kilograms (Kg), "m ₂" és la massa del segon cos (en Kilograms (Kg) i "d²" és el quadrat de la distància que hi ha del centre d'un cos al centre de l'altre cos (en metres (m)).
d²
On "F" és el mòdul de la força resultant (la força amb que s'atrauen els dos cossos) mesurada en Newtons (N), "G" és la constant de gravitació universal (equivalent a 6.67 · 10 ¯¹¹ N · m² / Kg ²), " m ₁" és la massa del primer cos (en Kilograms (Kg), "m ₂" és la massa del segon cos (en Kilograms (Kg) i "d²" és el quadrat de la distància que hi ha del centre d'un cos al centre de l'altre cos (en metres (m)).
Pressió
Pressió
F
P = ---
S
On "P" és pressió (en pascals (Pa)), "F" és la força (en Newtons (N)) aplicada sobre una superfície (S) en metres quadrats.
F
P = ---
S
On "P" és pressió (en pascals (Pa)), "F" és la força (en Newtons (N)) aplicada sobre una superfície (S) en metres quadrats.
Energia potencial gravitatòria
Energia potencial gravitatòria
E = m · g · h
On "E" és igual a l'energia potencial gravitatòria (en Joules (J)), "m" és la massa del cos (en kilograms (Kg)), "g" és el mòdul de la gravetat del planeta en valor positiu ( a la Terra és de 9,8 metres per segon al quadrat) i "h" és l'altura a la que està situat el cos (en metres (m)).
E = m · g · h
On "E" és igual a l'energia potencial gravitatòria (en Joules (J)), "m" és la massa del cos (en kilograms (Kg)), "g" és el mòdul de la gravetat del planeta en valor positiu ( a la Terra és de 9,8 metres per segon al quadrat) i "h" és l'altura a la que està situat el cos (en metres (m)).
Relació de transmissió
Relació de transmissió en engranatges
n1 z2
i =---- = ----
n2 z1
On "i" és la relació de transmissió (no té unitat), "n1" és el nombre de voltes del engranatge motor, "n2" és el nombre de voltes de l'engranatge conduït, "z2" és el nombre de dents de l'engranatge conduït i "z1" és el nombre de dents de l'engranatge motor.
Relació de transmissió en politges
n1 d1
i =---- = ----
n2 d2
On "i" és la relació de transmissió (no té unitat), "n1" és el nombre de voltes de la politja motora, "n2" és el nombre de voltes de la politja conduïda, "d1" és el diàmetre de la politja motora i "d2" és el diàmetre de la politja conduïda.
n1 z2
i =---- = ----
n2 z1
On "i" és la relació de transmissió (no té unitat), "n1" és el nombre de voltes del engranatge motor, "n2" és el nombre de voltes de l'engranatge conduït, "z2" és el nombre de dents de l'engranatge conduït i "z1" és el nombre de dents de l'engranatge motor.
Relació de transmissió en politges
n1 d1
i =---- = ----
n2 d2
On "i" és la relació de transmissió (no té unitat), "n1" és el nombre de voltes de la politja motora, "n2" és el nombre de voltes de la politja conduïda, "d1" és el diàmetre de la politja motora i "d2" és el diàmetre de la politja conduïda.
Treball
Treball
W = F · x
On "W" és treball (en Joules (J)), "F" és el mòdul de la força (en Newtons (N)) i "x" és el desplaçament efectuat pel cos (en metres (m)).
W = F · x
On "W" és treball (en Joules (J)), "F" és el mòdul de la força (en Newtons (N)) i "x" és el desplaçament efectuat pel cos (en metres (m)).
Connexió en paral·lel
Connexió en paral·lel de piles
Vt = V1 = V2
On "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)), "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 1 i "V2" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 2.
Si aquesta condició no es compleix, la pila de major voltatge acabarà malmatent la de menor voltatge
Connexió en paral·lel de bombetes amb filament ( amb resistència )
· Resistència total
1 1 1 1
--- = ---- + ---- + -----
Rt R1 R2 R3
On "Rt" és la resistència total (en ohms), "R1" és la resitència (en ohms) de la bombeta 1, "R2" és la resitència (en ohms) de la bombeta 2, "R3" és la resitència (en ohms) de la bombeta 3.
· Intesitat total
Vt
It = ---
Rt
On "It" és la intensitat total (en Ampères (A)) "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)) i "Rt" és la resistència total (en ohms).
· Voltatge en cada bombeta
Vt = V1 = V2
On "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)), "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 1i "V2" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 2.
· Intesitat en cada bombeta
Vt
I1 = ---
R1
On "I1" és la intensitat a la bombeta 1 (en Ampères (A)) "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)) i "R1" és la resistència a la bombeta 1 (en ohms).
Vt = V1 = V2
On "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)), "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 1 i "V2" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 2.
Si aquesta condició no es compleix, la pila de major voltatge acabarà malmatent la de menor voltatge
Connexió en paral·lel de bombetes amb filament ( amb resistència )
· Resistència total
1 1 1 1
--- = ---- + ---- + -----
Rt R1 R2 R3
On "Rt" és la resistència total (en ohms), "R1" és la resitència (en ohms) de la bombeta 1, "R2" és la resitència (en ohms) de la bombeta 2, "R3" és la resitència (en ohms) de la bombeta 3.
· Intesitat total
Vt
It = ---
Rt
On "It" és la intensitat total (en Ampères (A)) "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)) i "Rt" és la resistència total (en ohms).
· Voltatge en cada bombeta
Vt = V1 = V2
On "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)), "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 1i "V2" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 2.
· Intesitat en cada bombeta
Vt
I1 = ---
R1
On "I1" és la intensitat a la bombeta 1 (en Ampères (A)) "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)) i "R1" és la resistència a la bombeta 1 (en ohms).
Connexió en sèrie
Connexió en sèrie de piles
Vt = V1 + V2 + V3...
On "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)), "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 1, "V2" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 2 i "V3" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 3.
Connexió en sèrie de bombetes amb filament ( amb resistència )
· Resistència total
Rt = R1 + R2+ R3
On "Rt" és la resistència total (en ohms), "R1" és la resitència (en ohms) de la bombeta 1, "R2" és la resitència (en ohms) de la bombeta 2, "R3" és la resitència (en ohms) de la bombeta 3.
· Voltatge total
Vt = V1 + V2 + V3...
On "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)), "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 1, "V2" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 2 i "V3" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 3.
· Intesitat total
Vt
It = ---
Rt
On "It" és la intensitat total (en Ampères (A)) "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)) i "Rt" és la resistència total (en ohms).
· Voltatge en cada bombeta
V1 = It · R1
On "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 1, "It" és la intensitat total (en Ampères (A)) i "R1" és la resitència (en ohms) de la bombeta 1.
Vt = V1 + V2 + V3...
On "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)), "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 1, "V2" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 2 i "V3" és el voltatge (en Volts (V)) a la pila 3.
Connexió en sèrie de bombetes amb filament ( amb resistència )
· Resistència total
Rt = R1 + R2+ R3
On "Rt" és la resistència total (en ohms), "R1" és la resitència (en ohms) de la bombeta 1, "R2" és la resitència (en ohms) de la bombeta 2, "R3" és la resitència (en ohms) de la bombeta 3.
· Voltatge total
Vt = V1 + V2 + V3...
On "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)), "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 1, "V2" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 2 i "V3" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 3.
· Intesitat total
Vt
It = ---
Rt
On "It" és la intensitat total (en Ampères (A)) "Vt" és el voltatge total (en Volts (V)) i "Rt" és la resistència total (en ohms).
· Voltatge en cada bombeta
V1 = It · R1
On "V1" és el voltatge (en Volts (V)) a la bombeta 1, "It" és la intensitat total (en Ampères (A)) i "R1" és la resitència (en ohms) de la bombeta 1.
Energia elèctrica
Energia elèctrica
E = P · t
On "E" és igual a l'energia elèctrica (mesurada en kiloWatts per hora (KW · h)), "P" és la potència elèctrica (mesurada en kiloWatts (KW)) i "t" és temps (mesurat en hores (h)).
E = P · t
On "E" és igual a l'energia elèctrica (mesurada en kiloWatts per hora (KW · h)), "P" és la potència elèctrica (mesurada en kiloWatts (KW)) i "t" és temps (mesurat en hores (h)).
Potència elèctrica
Potència elèctrica
P = V · I
On "P" és la potència elèctrica (mesurada en Watts (W)), "V" és el voltatge (mesurat en Volts (V)) i "I" és la intensitat (mesurada en Ampères (A)).
P = V · I
On "P" és la potència elèctrica (mesurada en Watts (W)), "V" és el voltatge (mesurat en Volts (V)) i "I" és la intensitat (mesurada en Ampères (A)).
Llei d'Ohm
Llei d'Ohm
On "I" és intensitat o corrent (mesurat en Ampères (A)), "V" és el voltatge o tensó (mesurat en Volts (V)) i "R" és la resistència (mesurada en Ohms (Ω))
V
I= ―
R
On "I" és intensitat o corrent (mesurat en Ampères (A)), "V" és el voltatge o tensó (mesurat en Volts (V)) i "R" és la resistència (mesurada en Ohms (Ω))
Coeficient de variació
Coeficient de variació (CV)
S
CV =
―
_
X
El Coeficient de Variació (CV) és el resultat del quocient entre la desviació típica (S) i la mitjana.
Desviació d'un valor
Desviació d'un valor
_
xi - x
_
On “xi” és el valor seleccionat i "x" és el valor de la mitjana.
Variància
Variància
On "S ² " és la variància, "Σ " vol dir sumatori, "N" és el nombre total de respostes (sumatori de totes les freqüències absolutes) i _
" fi ( xi - x ) ² " es llegeix com el quadrat de la diferència del valor respecte la mitjana multiplicat per la freqüència absoluta.
_
Σ fi ( xi - x ) ²
S ² = ――――――
N
On "S ² " és la variància, "Σ " vol dir sumatori, "N" és el nombre total de respostes (sumatori de totes les freqüències absolutes) i _
" fi ( xi - x ) ² " es llegeix com el quadrat de la diferència del valor respecte la mitjana multiplicat per la freqüència absoluta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)